Amb aquest post donem per tancat el bloc del grup municipal d’Iniciativa per Rosselló de la legislatura 2007-2011. Les opinions i informacions que hi apareixen les ha elaborat un servidor, Macià Jové Rodes regidor d’IpR a l’Ajuntament de Rosselló, amb el vist-i-plau dels meus companys de grup.
Gràcies pel suport i seguiment. Fins aviat!
Publicat dins de Uncategorized
Avui a dos quarts de tres celebrem el darrer ple de la legislatura 2007-2011 on cessarem de les nostres responsabilitats. Primer que res toca els agraïments, començant pels treballadors de l’ajuntament dels que hem rebut un tracte exquisit, seguint pels companys regidors als que, més enllà de les diferències, hem d’agrair la cordialitat general. L’agraïment també a la gent d’Iniciativa pel seu suport, i evidentment mil gràcies als 354 veïns que ens van fer confiança fa quatre anys, esperem no haver-los defraudat. Ens queda una darrera obligació amb ells i la resta de veïns de Rosselló que no és altra que rendir comptes. Som-hi doncs.
La crisis econòmica, l’institut, l’aeroport, el consultori mèdic i l’escola bressol han estat els assumptes claus de la legislatura. En opinió nostra s’ha resolt bé l’últim tema però no així la resta. Hem fet especial atenció a aquests assumptes però n’hi ha molt més. En aquest bloc teniu abundant informació sobre l’activitat del grup municipal, no us avorrirem amb una llista, només en recalcarem els aspectes fonamentals.
Al llarg dels darrers quatre anys el grup municipal d’IpR ha participat activament en tots els actes, reunions i sessions amb una actitud crítica, constructiva, propositiva i lleial, vetllant per l’interés comú i evitant bloquejar un govern en minoria. Hem aportat propostes alternatives, fet esmenes, mocions, comentaris, ofert col·laboració i fiscalitzat l’acció de l’equip de govern, estenent llaços amb convergència per fer una oposició coordinada. S’ha fet una bona feina i s’ha comunicat bé. Dos butlletins, una assemblea informativa, un parell de xerrades i un taller, i aquest bloc que n’és el màxim exponent.
Però la tasca ha quedat coixa. Ens ha restat crèdit la renuncia matinera d’una regidora i la incapacitat de fer valer la nostra representativitat. Hem tingut una actitud excessivament conciliadora amb l’equip de govern donant-los-hi massa confiança. Certa candidesa i falta de valentia també, i la voluntat de no generar conflictes, de no trencar la baralla, ha fet que no defenséssim com cal la veu dels nostres votants. El deixar fer i la desídia del grup de CiU tampoc hi ha ajudat, però no és excusa, ha estat un error, benintencionat però un error. També hem estat fluixos en la nostra relació amb els veïns, amb el teixit associatiu. Els tres regidors no hem sabut mantenir un grup més gran i dinàmic fora del consistori. Es tracta d’un problema d’autoorganització que cal resoldre per poder tindre vincles, interlocutors, una xarxa de relacions i donar facilitats per trobar-nos, per poder parlar. És un treball difícil i complex i per això mateix s’hi hauria d’haver destinat més esforços.
Malgrat les equivocacions en l’estratègia política, les mancances en el contacte amb el poble i en el funcionament intern del grup, queda una feina ben feta i honesta a l’ajuntament, de la que en podem estar satisfets i tenir un sentiment de deure acomplert. Ara que s’acaba la nostra etapa de regidors segur que trobarem la manera de seguir treballant pel nostre poble, perquè sigui millor. A nivell personal ens n’enduem les coneixences que hem fet i un aprenentatge vital, ah! i unes compensacions econòmiques pel temps destinat ben exigües. No tothom pot dir que marxa així. 
Ens veiem per Rosselló.
Publicat dins de Uncategorized
Fa quatre anys hi havia cansament de governs municipals conservadors, es va produir un canvi i és va donar l’oportunitat a altres de governar. Després d’aquell gir inesperat ara sembla que el riu torna a la seva llera. I perquè?. Doncs més per errades o incapacitats de l’alternativa que no pas per encerts de qui torna a governar.
De la desfeta de CiU de fa quatre anys en va sortir un govern fràgil que ha fet la seva, que ha estat el govern d’uns quants, d’una part, que eren minoria i actuaven sense escoltar la resta. ERC i IpR van guanyar però es va fer un govern en minoria d’ERC i PSC menystenint la representativitat d’Iniciativa. No es va voler escoltar la voluntat popular i ara el poble ha tornat a parlar.
Arguments del tipus, el poble no ens entén o no té coneixement, o el que ha passat no va amb nosaltres (onada general a favor de CiU), l’únic que fa es evidenciar l’absoluta absència d’autocrítica.
El que hauria pogut ser un canvi de cicle s’ha convertit en una aventura, una relliscada, que reforça els de sempre i que genera una inèrcia que costarà canviar, encara més si no som capaços de detectar les errades que haguem pogut cometre. En aquest sentit hauríem de fer examen, preguntar-nos perquè els governs de “sempre” tenen aquesta aureola de solvència, de capacitat, de gent que “sap portar la cosa”, que les alternatives no sabem transmetre. Preguntar-nos per la feina que hem fet a l’Ajuntament i de com l’hem comunicat. Preguntar-nos per les llistes i els lideratges que hem presentat, per les aptituds, interessos, valors, idees, relacions interpersonals… que van lligades a aquestes persones, això influeix i molt; i evidentment preguntar-nos per les propostes, els programes, el poble que volem.
Potser és impossible fer de l’Ajuntament la casa de tots, però almenys ha de ser la de la majoria. El govern del Jaume no ho ha estat, en canvi el del Josep si que ho serà, el felicitem pels resultats i esperem que sàpiga incorporar a l’oposició, als que pensem diferent i d’aquesta manera s’avanci cap a la “casa de tots” que desitgem.
Publicat dins de Uncategorized
El passat 20 de maig l’alcalde de Rosselló participava a l’acte central de campanya de les candidatures d’ERC al Solsonès. ERC, Rcat, End-Ro, ERC… en què quedem?, tot val?, això és la política?, això és servei a la comunitat?, al poble?.
A la tertúlia de Lleida al dia de Lleida tv del 25 de maig, atribuïa la pèrdua de l’alcaldia a diferents factors. Parlava d’una corrent de canvi cap a convergència al país, parlava a nivell local d’un poble tradicionalment votant de CiU i d’una candidatura, la seva, sense cobertura d’un partit gran, parlava d’una política innovadora que no s’ha entès. L’única ombra d’autocrítica és per les seves polèmiques polítiques, que justifica per la seva passió per la política, la d’alta volada s’entén, la “en majúscules”. Potser aquesta passió l’hauria d’haver tingut pel seu poble.
Segons l’alcalde en funcions tenim un poble conservador, del segle passat que no l’ha entès, només li faltava dir que no ens el mereixem. Però potser ni som tant carques, ni antics, ni curts i massa que l’entenem. Clicant aquí un resum dels darrers tombs de la seva carrera política.
Publicat dins de Uncategorized
Ahir van votar 1257 rossellonins, un 61% dels que en tenien dret, 4 punts percentuals menys que les darreres eleccions municipals, amb un rellevant 6% de vot blanc.
CiU obté la majoria absoluta amb 6 regidors, End-Ros en trau 2, mentre que 1 regidor és el resultat d’IpR, PSC i ERC.
Convergència i Unió guanya amb claredat i la resta perden amb claredat. Així de clar. Podeu veure en el següent quadre l’assignació de regidors a les diferents candidatures segons la llei d’Hontd.
Publicat dins de Uncategorized
Demà comença la campanya electoral i les diferents candidatures ens presentaran les seves propostes, faran promeses i adquiriran compromisos.
La gent desconfia i amb raó. Si analitzem les promeses de les llistes que van aconseguir formar govern durant aquesta legislatura, és a dir, ERC que després ha canviat de marca per passar a ser Endavant Rosselló i PSC, tenim que els primers acompleixen amb un 39% del que deien el 2007 mentre que els segons és queden en un 12%. El descrèdit de la política se la guanyen a pols polítics d’aquest nivell.
Tot seguit teniu el detall del grau de compliment dels promeses electorals. Algunes són difícilment valorables, per ambigües, perquè s’han fet en part, o perquè s’han fet però malament. Malgrat el criteri aplicat ha estat benevolent, els resultats són clarament dolents:
Quan us caigui un fulletó a les mans, sigueu crítics!
Publicat dins de Uncategorized
No fa massa, en resposta a un comentari d’en Jordi al post INSTITUT (V) punt i seguit, li dèiem el següent:
… L’assumpte de l’institut és un trist mostrari del que no hauria de ser la política. Deixa’m que ho enumeri tan succintament com sigui capaç:
En primer lloc, i potser com a més greu, destacaria la mala gestió del nostre equip de govern, que no ha aconseguit ni institut a Rosselló, ni alternatives més justes als barracons de Torrefarrera, ni adscripció al Manel de Montsuar, ni transport gratuït, ni solucions temporals… res de res; ans al contrari, encara ha complicat més el tema animant les famílies a matricular els seus fills al Montsuar.
I un cop creada aquesta situació, l’ha atribuït a altres i s’ha presentat com un damnificat que ha de solucionar el problema. Com? a base d’intentar generar clientelisme (amb els diners de tots) i amb escenificació als mitjans, tot per a major promoció personal del nostre alcalde i en detriment de l’interès comú.
Ah!, i prenent aquestes decisions amb una qualitat democràtica deplorable, amb una alcaldada, sense consultar-ho al ple, comprometent despeses que afectaran la propera legislatura i sense que hi hagi ni partida pressupostària, ni diners per fer-ho.
Magnífic!
Doncs bé, semblava impossible empitjorar-ho però no deixen de sorprendre’ns. Dimecres passat (17 d’octubre) l’Equip de Govern acompanyat de pares i alumnes es manifestava davant dels serveis territorials d’Educació (vegeu la notícia aquí), i avui mateix hi han tornat.
Alumnes i ajuntament van portar una pancarta en què s'aprecien dos faltes ortogràfiques. Font: (Lleonard Delshams) Diari el Segre
A 10 dies d’unes eleccions on tot indica que hi haurà canvis, aquesta acció no serveix per solucionar el problema perquè l’enfrontament no ajuda i perquè el govern a qui va dirigida la queixa està fent les maletes.
El que ens caldria és anar a parlar amb els nous responsables d’Educació un cop passades les eleccions i fer-ho sense soroll ni brega. Però aquest no és l’estil del candidat Fernández que, en plena campanya i amb dificultats per aparèixer als mitjans, no ha dubtat en fer aquesta grollera instrumentalització de pares i alumnes.
Com si amb tot el que hem exposat no n’hi hagués prou, fem el ridícul amb una pancarta amb faltes d’ortografia. I a sobre, quan li pregunten a l’Alcalde per la relliscada en una entrevista electoral, amb una desimboltura de vergonya aliena, diu:
“…he tingut una conversa amb el retolista i tindrem pancarta nova. No ho vam veure perquè anàvem al darrere”.
La resposta és d’un nivell tan baix que esdevé còmica; sembla més pròpia d’un personatge del recentment desaparegut Luís García-Berlanga a films com “La Escopeta Nacional” o “Bienvenido Mr. Marshall” que no pas d’un alcalde real; i ens fa veure que potser no és tan important l’institut on es vagi, sinó simplement anar-hi i aprofitar-hi el temps.
Doncs bé, tota aquesta broma costa al poble de Rosselló més de dos mil euros al mes en autocar, despesa a la qual cal afegir la impressió de la pancarta (esperem que no els cobrin la feina dues vegades!). I encara una altra reflexió… si un alumne de Rosselló que va a un altre institut diferent a l’assignat demana el transport gratuït, què farem, pagar-li un taxi? perquè tots els rossellonins som iguals, o no?
Publicat dins de Institut
Us esperem el proper divendres a les 19:30 a la sala de plens de l’Ajuntament per parlar amb en Sergi Saladié (CANC) sobre l’energia nuclear i les renovables.
Publicat dins de Uncategorized
es fa saber... 
