INSTITUT (IV) la solució Almenar

Aquest diumenge passat sortia al diari Segre la noticia que us adjuntem més avall. Una via alternativa prou interessant perquè l’estudiï el Dept. d’Educació.  

Almenar proposa el seu institut com a opció a barracons a Torrefarrera

Per acollir provisionalment alumnes de tres pobles del Segrià

Almenar proposa a Educació que alumnes de secundària d’Alguaire, Rosselló i Torrefarrera acudeixin al seu institut, en lloc d’instal·lar mòduls en aquest últim municipi.

Imatge d'arxiu de l'institut d'Almenar.(Font: diari Segre)

r. r. | almenar  

L’ajuntament d’Almenar ha proposat al departament d’Educació que modifiqui el mapa escolar del Segrià perquè l’institut de secundària de la localitat aculli els alumnes de secundària d’Alguaire, Rosselló i Torrefarrera, que actualment estudien a l’IES Manuel de Montsuar de Lleida.  

El consistori planteja així una alternativa al projecte de la conselleria d’instal·lar el pròxim curs mòduls provisionals a Torrefarrera per als estudiants d’aquest poble i els municipis veïns d’Alguaire i Rosselló. L’ajuntament i famílies d’aquesta última localitat rebutgen que els nens estudiïn en barracons.  

L’alcalde, Pasqual Izquierdo, va explicar que l’institut d’Almenar té capacitat per acollir aquests alumnes de manera provisional, mentre Educació construeix el futur centre de secundària de Torrefarrera. El primer edil va assenyalar que això permetria incrementar l’activitat de l’institut de la seua localitat, on en els últims anys no s’han pogut celebrar alguns cursos de formació ocupacional per falta d’alumnes. Així mateix, suposaria un estalvi de fons públics ja que evitaria la instal·lació de mòduls provisionals a Torrefarrera. Aquesta qüestió es va debatre en l’últim ple, quan l’edil d’ERC, Ramon Fargues, va reclamar al consistori que actués per augmentar el nombre d’alumnes de l’institut, que considerava “infrautilitzat”.  

Izquierdo va puntualitzar que Educació no ha respost encara a la proposta de l’ajuntament, i va apuntar que posar-la en pràctica requeriria modificar el mapa escolar “perquè els estudiants tinguin transport escolar fins a l’institut”. El consistori planteja que, una vegada construït l’institut de Torrefarrera, aculli els estudiants d’aquesta localitat i Rosselló, mentre que els d’Alguaire continuïn matriculant-se en el d’Almenar.  

S’ha de recordar que la conselleria d’Educació projecta instal·lar mòduls a Torrefarrera perquè l’IES Manel de Montsuar de Lleida pugui donar cabuda a l’increment d’alumnes de secundària de la ciutat.  

El consistori de Torrefarrera, per la seua part, espera que la conselleria iniciï aquest mateix any els passos per construir el nou centre educatiu de la localitat.

Ple extraordinari (gener 2010)

Demà dia 26 a les 21:30h se celebrarà un ple extraordinari a l’Ajuntament de Rosselló. L’assumpte que es tractarà és el nou fons estatal d’inversió local del govern del Sr.Zapatero (en aquesta ocasió sota la designació de Pla Estatal per l’ocupació i la Sostenibilitat Local)  i els projectes que es presentaran des de Rosselló a aquesta convocatòria.

Us animem a assistir al ple.

INSTITUT (III) el greuge

L’idea que planteja el nou mapa escolar és prou raonable. A l’IES Manel de Montsuar s’hi adscriuran alumnes de Lleida mentre que els alumnes del Segrià nord s’adscriuran a un centre de nova planta a al algun dels pobles. D’aquesta manera s’alleugerà la massificació als centres de Lleida, mentre es dota als pobles d’un centre més pròxim.

En consonància amb aquesta idea s’està rehabilitant el Montsuar, renovant-lo i adaptant-lo als estàndard actuals. Mentrestant, falta l’altra pota d’aquest pla, que no és altra que un nou institut, que ens assabentem que es farà a Torrefarrera i que estarà integrament format per mòduls prefabricats.

L’idea de fons ens sembla molt bé, en el que no estem d’acord és en com es vol fer, ja que la precarietat i les molèsties només recau sobre una de les parts implicades en aquesta reorganització. Expressat cruament la situació és aquesta:

Els “alumnes dels pobles” després de patir les obres de reforma del Montsuar l’hauran d’abandonar per anar a un centre fet de barracons mentre es construeix un nou centre, noves obres i provisionalitat que suportaran durant els propers (quatre?) anys mentre els “alumnes de Lleida” gaudiran d’un nou centre millorat i sense barracons a la resta de la ciutat.

Sense voler atiar les desavinences entre veïns, ens sembla evident el greuge. Si no hi ha una revisió d’aquesta planificació per part del Dept. d’Educació, si no s’atenen les justes reivindicacions de pares i ajuntaments, no podrem pensar altra cosa que hi ha alumnes de primera i alumnes de segona.

Lamentablement el partidisme pot fer que aquestes reclamacions quedin en res. Tant el partidisme polític, ja que Torrefarrera i Alguaire tenen el mateix color que la conselleria, com el partidisme local, ja que cada poble defensa el seu interès encara que perjudiqui al veí. Així, Alguaire agraciat amb l’ubicació de l’Aeroport, de la mateixa manera que Torrefarrera amb la de l’Institut i Alpicat amb la perspectiva de tenir-ne un altre, sembla poc probable que tinguin una posició bel·ligerant davant les intencions d’Educació. En aquest sentit no es d’estranyar que qui es manifestés a Rosselló fossin pares d’alumnes d’aquesta població i de Vilanova.

Ara el que cal es atreure cap a la nostra postura als pobles veïns, fer veure’ls tant a ells com al propi Dept. D’Educació el greuge en que incorrerà, per mirar de revertir la decisió que han pres o si més no, canviar-la per una altra que puguem assumir. Per això cal plantejar-se ja alternatives, ja sigui per superar el període transitori fins tenir “institut de veritat” d’altres maneres, ja sigui per acordar compensacions i, per si res de tot això fos possible, emprendre les accions de protesta i de queixa necessàries.

De moment més val no esbombar massa les diferents opcions que podem barallar. En assumptes com aquest el sentit comú aconsella discreció.

RECOMANACIONS

Hi ha dos plomes que sempre la claven i que us recomanem que no us perdeu. L’article d’opinió que apareix cada dimarts al diari Segre sota l’encapçalament “Pas a nivell” firmat pel Jaume Sellés, i el magnífic humor gràfic de El Roto a El País.

Avui ambdós coincideixen en parlar de la tragèdia d’Haití i de com l’encarem des d’aquí.  

 

HAITÍ

Hi ha alguna cosa tenebrosa en la tragèdia d’Haití. Clar, diran, com no n’hi ha d’haver amb desenes de milers de morts. Però en l’elevada quantitat de desastres consumits en el prime time informatiu dels que tinc memòria mai no havia vist un palau presidencial esmicolat ni una catedral esfondrada, ni una mirada tan esmaperduda en les víctimes com les que s’han vist en les imatges que ens han arribat del país antillà després del terratrèmol. Els cossos inerts dels morts amuntegats als carrers, mentre els supervivents passen indiferents pel seu costat a la recerca de vés a saber què, frapen. Sense telèfon ni electricitat, sense aigua ni aliments, si la vida valia poca cosa a Port-au-Prince, després del sisme no val res. Comença el pillatge i les escenes de violència ens fan companyia als àpats familiars. El col·lapse institucional és complet, Haití depèn totalment de l’ajut internacional que arriba lentament a les precàries instal·lacions de l’aeroport de la seva capital. Diu, però, el bisbe de Sant Sebastià, monsenyor Munilla, que això és poca cosa comparat amb la pobra situació espiritual d’Espanya mentre els capellans de la seva diòcesi callen respectuosament. L’aterratge de monsenyor ja va aixecar prou polseguera entre el clergat del País Basc i, al cap i a la fi, si un bisbe parla així d’una catàstrofe humanitària d’aquestes dimensions deu tenir les seves raons. No seré jo, pobre apòstata, qui les qüestioni, que ho facin, si volen, els seus feligresos o la diplomàcia vaticana. A més, a mi em sembla que són sinceres i que il·lustren molt gràficament les vertaderes preocupacions terrenals d’uns prínceps de l’església que ja fa temps que no són, precisament, exemple de conducta moral. D’un temps ençà, els seus interessos rauen més a l’arena política i, en aquest sentit, l’hecatombe antillana podria distraure la pressió del seu ramat en contra de les iniciatives legislatives del Govern del diabòlic ZP. Per això, malgrat l’escàndol que han provocat les seves paraules, no les ha corregit. Només les ha resituat en un pla teològic, per tal de restar-hi la càrrega política que les provocà i que és el que, en realitat, importa a qui l’ha nomenat. Al cap i a la fi, de les ànimes haitianes sempre se n’han ocupat els tenebrosos esperits del vudú.

Jaume Sellés

Dirigent Sindical

INSTITUT (II) un centre a Rosselló

No ens agrada aquest nou institut per dos motius. Perquè no és a Rosselló i perquè es fa amb mòduls prefabricats. El segon motiu -que tractarem en una propera entrada- fa que ens oposem a la decisió presa per Educació, mentre que el primer és assumible encara que volem explicar tot seguit perquè no ens sembla l’opció òptima.

El fort creixement que han “patit” els municipis del nord del Segrià feia temps que reclamava la construcció d’un nou institut per tal de descongestionar els centres de Lleida i el d’Almenar que fins ara absorbeixen la demanda. La decisió s’ha anat endarrerint i els pobles no han parat de créixer, Alpicat a arribat als 6.000 habitants, Torrefarrera als 4.000, Rosselló als 3.000, Benavent als 1.500 i Alguaire és manté en els 3.000. Això semblava que portaria a que finalment fossin dos els centres, un a Alpicat per atendre el seu propi alumnat i un altre per la resta. De moment i amb totes les precaucions i més vist la poca fiabilitat del departament d’Educació i la proximitat de les eleccions catalanes, l’institut serà un i a Torrefarrera.

Aquest equipament era cobejat per diferents pobles i, com lamentablement sòl passar en aquests casos, cadascú a fet la guerra pel seu compte, enduent-se el premi Torrefarrera. Tan de bo algun dia puguem ser lo suficientment generosos i oberts de mires per resoldre aquests assumptes consensuadament. De moment no hem arribat a aquest punt, i segons el Departament d’Educació l’elecció ve motivada per ser Torrefarrera el poble més gran, o sigui, que l’únic criteri observat per la tria ha estat el nombre d’habitants. Vaja, que si fos així, no s’hi han trencat massa el cap; encara que si es vol ser malpensat i vist la pobresa d’aquest argument tècnic, potser també hi ha influït el color polític d’ambdós organismes, tant l’ajuntament com la conselleria. En tot cas, bé per Torrefarrera, que consti que no els hi volem cap mal, sinó tot el contrari, però ens hauria agradat que l’agraciat en aquesta rifa política fos el nostre poble, i creiem que motius n’hi ha.

Per una banda hi ha un motiu tècnic. Per la seua situació de centralitat respecte la població de la zona, Rosselló és el poble idoni pels desplaçaments. Si ho enfoquem en termes de mobilitat sostenible, és a dir que els kms recorreguts en vehicle per alumne siguin els mínims possible i per tant també el temps i les emissions de CO2 es redueixin, Rosselló és la millor opció, la més eficient.

En el cas de Torrefarrera, encara que té l’avantatge de tenir més població cosa que implica que més alumnes podran anar a peu al centre, aquest factor queda fortament penalitzat pel fet que té una situació excèntrica, és a dir, que encara que siguin una mica menys els qui s’hagin de desplaçar ho han de fer més lluny. En aquest sentit l’equip de govern de l’ajuntament de Rosselló va encarregar encertadament un estudi universitari per avalar aquesta idea, cosa que valorem molt positivament.

L’altre motiu és més polític que no pas tècnic, es tracta de l’equilibri territorial, en aquest cas a nivell subcomarcal. Quan és planifica el territori cal mirar de repartir les infraestructures i els equipaments de manera equilibrada. Que en la mesura del possible i raonable les oportunitats i les limitacions estiguin distribuïdes equitativament. D’aquesta manera, si el traçat de la variant nord de l’autovia A-2 ha potenciat el creixement de Torrefarrera i l’impuls del seu polígon industrial, si l’obertura de l’aeroport esdevindrà el dinamitzador d’Alguaire, així mateix l’Institut hauria pogut ser l’oportunitat de Rosselló. Encara més, hauria pogut ser una compensació per les molèsties que ens causarà precisament l’aeroport.

De totes maneres, tenim la sensació que més que motius raonats en aquestes decisions hi pesen més la capacitat de ser influent i de teixir complicitats. Això és el que deu haver fet l’alcalde de Torrefarrera mentre el nostre s’embarcava a l’aventura de Reagrupament i s’enfrontava amb persones, partits i institucions.  

En assumptes com el de l’institut no n’hi ha prou amb la bona voluntat, ens hi juguem tant que cal exigir sinó resultats al menys feina i ben feta. Els resultats és evident que no hi són, i de com s’ha portat el procés en tenim ben fundats dubtes.

INSTITUT (I) Males notícies

El passat 26 de novembre es van manifestar a Rosselló un grup pares d’alumnes del poble i de Vilanova aprofitant la visita del director de ports i aeroports de Catalunya, el senyor Oriol Balaguer, per una xerrada sobre l’aeroport.

Volien fer notar el seu descontentament perquè els seus fills seran adscrits el proper curs a un nou institut a Torrefarrera. Després de tant temps anant  a l’IES Manuel de Montsuar, i un cop es finalitzin les obres que n’han millorat les instal·lacions, ara caldrà anar a aquest centre que estarà constituït integrament per barracons els propers 4 anys.

una pintada afí al departament d’Educació?

Si finalment es confirma aquesta noticia serà ben trist, perquè el problema no serà que no avancem sinó que anem en darrera. Diuen que serà una situació temporal, però qui pot fiar-se d’aquestes promeses desprès de tants incompliments.

 

La següent noticia del diari Segre del 25 de desembre passat mostra la posició dels alcaldes de Rosselló, Alpicat i Alguaire al respecte:

 

Rosselló rebutja escolaritzar els seus alumnes d’ESO a Torrefarrera

Alpicat vol que el seu institut sigui el Manuel de Montsuar i no la Caparrella

 Els ajuntaments d’Alpicat i Rosselló han reclamat a la conselleria d’Educació que el seu institut de referència sigui l’IES Manuel de Montsuar de Lleida. No obstant, els motius són completament diferents. Mentre que a Alpicat sol·liciten el canvi des de l’IES Caparrella, al qual gairebé no assisteix cap jove d’aquest municipi, a Rosselló s’oposen a deixar el Manuel de Montsuar per l’institut amb aules prefabricades de Torrefarrera.

 

m.c. | lleida

Pares i ajuntaments d’Alpicat i Rosselló reclamen al departament d’Educació que el seu institut de referència sigui l’IES Manuel de Montsuar de Lleida. No obstant, les motivacions d’uns i dels altres són completament diferents. A Alpicat demanen un canvi de centre perquè actualment tenen assignat l’IES La Caparrella, mentre que a Rosselló es neguen a assistir al futur institut de Torrefarrera perquè asseguren que el centre no estarà en condicions.

L’alcalde d’Alpicat, Pau Cabré, va explicar que l’actual mapa escolar assigna als alumnes de secundària del municipi l’IES La Caparrella de Lleida, una opció que és rebutjada per la majoria de joves. “No hi ha tendència a anar a aquest centre, els alumnes prefereixen el Manuel de Montsuar, que està a dos quilòmetres”, explica. Aprofitant la reestructuració del mapa escolar que prepara Educació per al pròxim curs, ajuntament i pares demanen que se’ls assigni l’institut Manuel de Montsuar. D’aquesta manera, els alumnes tindrien transport gratuït al centre, ja que aquest servei només està habilitat per anar a la Caparrella.

Per la seua part, l’alcalde de Rosselló, Jaume Fernàndez, també ha tramitat una sol·licitud similar. No obstant, en el seu cas és per evitar que els alumnes de secundària del seu municipi canviïn el Manuel de Montsuar per aules prefabricades a Torrefarrera. Fernàndez assegura que Educació ha pres la decisió “sense tindre en compte l’opinió del municipi” i que el canvi resulta “perjudicial” i és “socialment discriminatori” per als alumnes de Rosselló.

D’altra banda, a Alguaire, ajuntament i pares consideren positiu el canvi de centre (del Manuel de Montsuar a Torrefarrera) sempre que “els barracons siguin temporals”, va assenyalar l’alcalde del municipi, Antoni Perea.