RECOMANACIONS

Hi ha dos plomes que sempre la claven i que us recomanem que no us perdeu. L’article d’opinió que apareix cada dimarts al diari Segre sota l’encapçalament “Pas a nivell” firmat pel Jaume Sellés, i el magnífic humor gràfic de El Roto a El País.

Avui ambdós coincideixen en parlar de la tragèdia d’Haití i de com l’encarem des d’aquí.  

 

HAITÍ

Hi ha alguna cosa tenebrosa en la tragèdia d’Haití. Clar, diran, com no n’hi ha d’haver amb desenes de milers de morts. Però en l’elevada quantitat de desastres consumits en el prime time informatiu dels que tinc memòria mai no havia vist un palau presidencial esmicolat ni una catedral esfondrada, ni una mirada tan esmaperduda en les víctimes com les que s’han vist en les imatges que ens han arribat del país antillà després del terratrèmol. Els cossos inerts dels morts amuntegats als carrers, mentre els supervivents passen indiferents pel seu costat a la recerca de vés a saber què, frapen. Sense telèfon ni electricitat, sense aigua ni aliments, si la vida valia poca cosa a Port-au-Prince, després del sisme no val res. Comença el pillatge i les escenes de violència ens fan companyia als àpats familiars. El col·lapse institucional és complet, Haití depèn totalment de l’ajut internacional que arriba lentament a les precàries instal·lacions de l’aeroport de la seva capital. Diu, però, el bisbe de Sant Sebastià, monsenyor Munilla, que això és poca cosa comparat amb la pobra situació espiritual d’Espanya mentre els capellans de la seva diòcesi callen respectuosament. L’aterratge de monsenyor ja va aixecar prou polseguera entre el clergat del País Basc i, al cap i a la fi, si un bisbe parla així d’una catàstrofe humanitària d’aquestes dimensions deu tenir les seves raons. No seré jo, pobre apòstata, qui les qüestioni, que ho facin, si volen, els seus feligresos o la diplomàcia vaticana. A més, a mi em sembla que són sinceres i que il·lustren molt gràficament les vertaderes preocupacions terrenals d’uns prínceps de l’església que ja fa temps que no són, precisament, exemple de conducta moral. D’un temps ençà, els seus interessos rauen més a l’arena política i, en aquest sentit, l’hecatombe antillana podria distraure la pressió del seu ramat en contra de les iniciatives legislatives del Govern del diabòlic ZP. Per això, malgrat l’escàndol que han provocat les seves paraules, no les ha corregit. Només les ha resituat en un pla teològic, per tal de restar-hi la càrrega política que les provocà i que és el que, en realitat, importa a qui l’ha nomenat. Al cap i a la fi, de les ànimes haitianes sempre se n’han ocupat els tenebrosos esperits del vudú.

Jaume Sellés

Dirigent Sindical

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s