MANS I MÀNIGUES

Plantejàvem a l’anterior post d’aquest bloc la necessitat d’obrir un debat sobre el mapa municipal català i, l’endemà (2010/07/22), escoltem això mateix al TN migdia. Diana! Vegeu el tall aquí.

Amb els ingressos desplomats, l’endeutament proscrit i les despeses sostingudes han saltat totes les alertes. Aquest malalt crònic que són els comptes municipals ha passat de planta a l’UCI en acabar-se les injeccions de totxo i deute, i per això és noticia. Davant les urgències econòmiques i l’evidència que les justíssimes reclamacions a l’Estat d’una millora de finançament no prosperen, no queda d’altra que mirar-se un mateix i veure que s’hi pot fer.

El document que us hem enllaçat és un retrat fidedigne de la realitat municipal. Queda clar que hi ha preocupació (això és bo, significa que és reconeix el problema) i sembla que es mira de buscar solucions (si no és teatret, també és bo). Entre el que es posa sobre la taula hi ha de tot: Més impostos, malament perquè ja sabem qui els acaba pagant. Més eficiència, completament d’acord,  d’això es tracta i ara a veure com es fa. Més externalització, ni fu ni fa, s’han de prestar els serveis de la manera més eficient possible ja sigui privada o públicament. Menys pobles, d’acord, cal racionalitzar l’administració; i sobre aquesta última proposta, és molt significativa la reacció del president de l’ACM, defensant una suposada arcàdia de petites comunitats liderades per alcaldes abnegats; voilà les resistències de què parlàvem al darrer post.

Sobre la precarietat de les finances dels Ajuntaments ens sembla molt ajustat l’anàlisi que fa el blocaire Marc Vidal en aquest post. Per uns un opinador lúcid, per altres catastrofista, jutgeu vosaltres mateixos al seu bloc.

947 MUNICIPIS

Si el sentit comú, les bones pràctiques i la responsabilitat aconsellen l’eficiència, els temps que corren l’haurien de fer imperativa. Malauradament, els interessos manifestats en localismes, partidismes, clientelismes, sentimentalismes i d’altres “ismes”  impedeixen, en molts casos, que aquest principi guiï qui ens governa.

A Grècia la crisi financera global a colpejat amb tanta força que ha desplaçat aquests interessos a un segon pla i la pura “supervivència” ha passat per davant de l’afecció a poltrones, de fidelitats degudes i d’identitats mal enteses. I és que la necessitat obliga, i el govern grec, dintre del paquet de mesures urgents en matèria econòmica que ha presentat per evitar la fallida del país, es proposa reduir el nombre de municipis.

Mentrestant a Catalunya el 15 d’abril d’aquest any el Parlament aprovava la creació del 947é municipi català, La Canonja.

Tan de bo no fóssim tant curts de vista i no calgués arribar a l’extrem grec per poder racionalitzar el nostre mapa municipal, o si més no, s’hauria de poder obrir aquest debat. En aquest sentit us recomanem l’interessant article de Carles Bassaganya i Serra (Director Geneneral d’Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya), Grècia i el nombre de municipis de Catalunya, publicat al diari Segre el passat 14 de juny i que podeu consultar al bloc de l’autor clicant aquest enllaç.