Plantejàvem a l’anterior post d’aquest bloc la necessitat d’obrir un debat sobre el mapa municipal català i, l’endemà (2010/07/22), escoltem això mateix al TN migdia. Diana! Vegeu el tall aquí.
Amb els ingressos desplomats, l’endeutament proscrit i les despeses sostingudes han saltat totes les alertes. Aquest malalt crònic que són els comptes municipals ha passat de planta a l’UCI en acabar-se les injeccions de totxo i deute, i per això és noticia. Davant les urgències econòmiques i l’evidència que les justíssimes reclamacions a l’Estat d’una millora de finançament no prosperen, no queda d’altra que mirar-se un mateix i veure que s’hi pot fer.
El document que us hem enllaçat és un retrat fidedigne de la realitat municipal. Queda clar que hi ha preocupació (això és bo, significa que és reconeix el problema) i sembla que es mira de buscar solucions (si no és teatret, també és bo). Entre el que es posa sobre la taula hi ha de tot: Més impostos, malament perquè ja sabem qui els acaba pagant. Més eficiència, completament d’acord, d’això es tracta i ara a veure com es fa. Més externalització, ni fu ni fa, s’han de prestar els serveis de la manera més eficient possible ja sigui privada o públicament. Menys pobles, d’acord, cal racionalitzar l’administració; i sobre aquesta última proposta, és molt significativa la reacció del president de l’ACM, defensant una suposada arcàdia de petites comunitats liderades per alcaldes abnegats; voilà les resistències de què parlàvem al darrer post.
Sobre la precarietat de les finances dels Ajuntaments ens sembla molt ajustat l’anàlisi que fa el blocaire Marc Vidal en aquest post. Per uns un opinador lúcid, per altres catastrofista, jutgeu vosaltres mateixos al seu bloc.
es fa saber... 
