No fa massa, en resposta a un comentari d’en Jordi al post INSTITUT (V) punt i seguit, li dèiem el següent:
… L’assumpte de l’institut és un trist mostrari del que no hauria de ser la política. Deixa’m que ho enumeri tan succintament com sigui capaç:
En primer lloc, i potser com a més greu, destacaria la mala gestió del nostre equip de govern, que no ha aconseguit ni institut a Rosselló, ni alternatives més justes als barracons de Torrefarrera, ni adscripció al Manel de Montsuar, ni transport gratuït, ni solucions temporals… res de res; ans al contrari, encara ha complicat més el tema animant les famílies a matricular els seus fills al Montsuar.
I un cop creada aquesta situació, l’ha atribuït a altres i s’ha presentat com un damnificat que ha de solucionar el problema. Com? a base d’intentar generar clientelisme (amb els diners de tots) i amb escenificació als mitjans, tot per a major promoció personal del nostre alcalde i en detriment de l’interès comú.
Ah!, i prenent aquestes decisions amb una qualitat democràtica deplorable, amb una alcaldada, sense consultar-ho al ple, comprometent despeses que afectaran la propera legislatura i sense que hi hagi ni partida pressupostària, ni diners per fer-ho.
Magnífic!
Doncs bé, semblava impossible empitjorar-ho però no deixen de sorprendre’ns. Dimecres passat (17 d’octubre) l’Equip de Govern acompanyat de pares i alumnes es manifestava davant dels serveis territorials d’Educació (vegeu la notícia aquí), i avui mateix hi han tornat.
Alumnes i ajuntament van portar una pancarta en què s'aprecien dos faltes ortogràfiques. Font: (Lleonard Delshams) Diari el Segre
A 10 dies d’unes eleccions on tot indica que hi haurà canvis, aquesta acció no serveix per solucionar el problema perquè l’enfrontament no ajuda i perquè el govern a qui va dirigida la queixa està fent les maletes.
El que ens caldria és anar a parlar amb els nous responsables d’Educació un cop passades les eleccions i fer-ho sense soroll ni brega. Però aquest no és l’estil del candidat Fernández que, en plena campanya i amb dificultats per aparèixer als mitjans, no ha dubtat en fer aquesta grollera instrumentalització de pares i alumnes.
Com si amb tot el que hem exposat no n’hi hagués prou, fem el ridícul amb una pancarta amb faltes d’ortografia. I a sobre, quan li pregunten a l’Alcalde per la relliscada en una entrevista electoral, amb una desimboltura de vergonya aliena, diu:
“…he tingut una conversa amb el retolista i tindrem pancarta nova. No ho vam veure perquè anàvem al darrere”.
La resposta és d’un nivell tan baix que esdevé còmica; sembla més pròpia d’un personatge del recentment desaparegut Luís García-Berlanga a films com “La Escopeta Nacional” o “Bienvenido Mr. Marshall” que no pas d’un alcalde real; i ens fa veure que potser no és tan important l’institut on es vagi, sinó simplement anar-hi i aprofitar-hi el temps.
Doncs bé, tota aquesta broma costa al poble de Rosselló més de dos mil euros al mes en autocar, despesa a la qual cal afegir la impressió de la pancarta (esperem que no els cobrin la feina dues vegades!). I encara una altra reflexió… si un alumne de Rosselló que va a un altre institut diferent a l’assignat demana el transport gratuït, què farem, pagar-li un taxi? perquè tots els rossellonins som iguals, o no?
es fa saber... 