El passat 20 de maig l’alcalde de Rosselló participava a l’acte central de campanya de les candidatures d’ERC al Solsonès. ERC, Rcat, End-Ro, ERC… en què quedem?, tot val?, això és la política?, això és servei a la comunitat?, al poble?.
A la tertúlia de Lleida al dia de Lleida tv del 25 de maig, atribuïa la pèrdua de l’alcaldia a diferents factors. Parlava d’una corrent de canvi cap a convergència al país, parlava a nivell local d’un poble tradicionalment votant de CiU i d’una candidatura, la seva, sense cobertura d’un partit gran, parlava d’una política innovadora que no s’ha entès. L’única ombra d’autocrítica és per les seves polèmiques polítiques, que justifica per la seva passió per la política, la d’alta volada s’entén, la “en majúscules”. Potser aquesta passió l’hauria d’haver tingut pel seu poble.
Segons l’alcalde en funcions tenim un poble conservador, del segle passat que no l’ha entès, només li faltava dir que no ens el mereixem. Però potser ni som tant carques, ni antics, ni curts i massa que l’entenem. Clicant aquí un resum dels darrers tombs de la seva carrera política.
es fa saber... 
Excuses i rotllo als mitjans que no falti (d’això segon li sobra), però res més. Per mi que encara es pensa que no li ha vist tothom el “plumero”.
Qualsevol que es presenti voluntari a portar un poble és d’agrair. Ho pot fer bé o ho pot fer malament, però tots els que es presenten només per el sou, per interessos propis o per a promocionar-se políticament a costa dels diners dels demés no se’n mereixen cap de respecte. És trist que en un poble amb tanta necessitat i en una època de crisi es malgastin els diners en màrketing i en “aparadors” com si anessim sobrats de tot o fossim a Beverly Hills. Només tenim la sort de que al acabar el boom del totxo (que era quan s’havia d’invertir en serveis i equipaments) el poble va deixar de créixer, perque si ningú s’ofereix, o el que s’ofereix només mira per lo seu, la situació seria inaguantable.