Amb aquest post donem per tancat el bloc del grup municipal d’Iniciativa per Rosselló de la legislatura 2007-2011. Les opinions i informacions que hi apareixen les ha elaborat un servidor, Macià Jové Rodes regidor d’IpR a l’Ajuntament de Rosselló, amb el vist-i-plau dels meus companys de grup.
Gràcies pel suport i seguiment. Fins aviat!
Publicat dins de Uncategorized
Avui a dos quarts de tres celebrem el darrer ple de la legislatura 2007-2011 on cessarem de les nostres responsabilitats. Primer que res toca els agraïments, començant pels treballadors de l’ajuntament dels que hem rebut un tracte exquisit, seguint pels companys regidors als que, més enllà de les diferències, hem d’agrair la cordialitat general. L’agraïment també a la gent d’Iniciativa pel seu suport, i evidentment mil gràcies als 354 veïns que ens van fer confiança fa quatre anys, esperem no haver-los defraudat. Ens queda una darrera obligació amb ells i la resta de veïns de Rosselló que no és altra que rendir comptes. Som-hi doncs.
La crisis econòmica, l’institut, l’aeroport, el consultori mèdic i l’escola bressol han estat els assumptes claus de la legislatura. En opinió nostra s’ha resolt bé l’últim tema però no així la resta. Hem fet especial atenció a aquests assumptes però n’hi ha molt més. En aquest bloc teniu abundant informació sobre l’activitat del grup municipal, no us avorrirem amb una llista, només en recalcarem els aspectes fonamentals.
Al llarg dels darrers quatre anys el grup municipal d’IpR ha participat activament en tots els actes, reunions i sessions amb una actitud crítica, constructiva, propositiva i lleial, vetllant per l’interés comú i evitant bloquejar un govern en minoria. Hem aportat propostes alternatives, fet esmenes, mocions, comentaris, ofert col·laboració i fiscalitzat l’acció de l’equip de govern, estenent llaços amb convergència per fer una oposició coordinada. S’ha fet una bona feina i s’ha comunicat bé. Dos butlletins, una assemblea informativa, un parell de xerrades i un taller, i aquest bloc que n’és el màxim exponent.
Però la tasca ha quedat coixa. Ens ha restat crèdit la renuncia matinera d’una regidora i la incapacitat de fer valer la nostra representativitat. Hem tingut una actitud excessivament conciliadora amb l’equip de govern donant-los-hi massa confiança. Certa candidesa i falta de valentia també, i la voluntat de no generar conflictes, de no trencar la baralla, ha fet que no defenséssim com cal la veu dels nostres votants. El deixar fer i la desídia del grup de CiU tampoc hi ha ajudat, però no és excusa, ha estat un error, benintencionat però un error. També hem estat fluixos en la nostra relació amb els veïns, amb el teixit associatiu. Els tres regidors no hem sabut mantenir un grup més gran i dinàmic fora del consistori. Es tracta d’un problema d’autoorganització que cal resoldre per poder tindre vincles, interlocutors, una xarxa de relacions i donar facilitats per trobar-nos, per poder parlar. És un treball difícil i complex i per això mateix s’hi hauria d’haver destinat més esforços.
Malgrat les equivocacions en l’estratègia política, les mancances en el contacte amb el poble i en el funcionament intern del grup, queda una feina ben feta i honesta a l’ajuntament, de la que en podem estar satisfets i tenir un sentiment de deure acomplert. Ara que s’acaba la nostra etapa de regidors segur que trobarem la manera de seguir treballant pel nostre poble, perquè sigui millor. A nivell personal ens n’enduem les coneixences que hem fet i un aprenentatge vital, ah! i unes compensacions econòmiques pel temps destinat ben exigües. No tothom pot dir que marxa així. 
Ens veiem per Rosselló.
Publicat dins de Uncategorized
Fa quatre anys hi havia cansament de governs municipals conservadors, es va produir un canvi i és va donar l’oportunitat a altres de governar. Després d’aquell gir inesperat ara sembla que el riu torna a la seva llera. I perquè?. Doncs més per errades o incapacitats de l’alternativa que no pas per encerts de qui torna a governar.
De la desfeta de CiU de fa quatre anys en va sortir un govern fràgil que ha fet la seva, que ha estat el govern d’uns quants, d’una part, que eren minoria i actuaven sense escoltar la resta. ERC i IpR van guanyar però es va fer un govern en minoria d’ERC i PSC menystenint la representativitat d’Iniciativa. No es va voler escoltar la voluntat popular i ara el poble ha tornat a parlar.
Arguments del tipus, el poble no ens entén o no té coneixement, o el que ha passat no va amb nosaltres (onada general a favor de CiU), l’únic que fa es evidenciar l’absoluta absència d’autocrítica.
El que hauria pogut ser un canvi de cicle s’ha convertit en una aventura, una relliscada, que reforça els de sempre i que genera una inèrcia que costarà canviar, encara més si no som capaços de detectar les errades que haguem pogut cometre. En aquest sentit hauríem de fer examen, preguntar-nos perquè els governs de “sempre” tenen aquesta aureola de solvència, de capacitat, de gent que “sap portar la cosa”, que les alternatives no sabem transmetre. Preguntar-nos per la feina que hem fet a l’Ajuntament i de com l’hem comunicat. Preguntar-nos per les llistes i els lideratges que hem presentat, per les aptituds, interessos, valors, idees, relacions interpersonals… que van lligades a aquestes persones, això influeix i molt; i evidentment preguntar-nos per les propostes, els programes, el poble que volem.
Potser és impossible fer de l’Ajuntament la casa de tots, però almenys ha de ser la de la majoria. El govern del Jaume no ho ha estat, en canvi el del Josep si que ho serà, el felicitem pels resultats i esperem que sàpiga incorporar a l’oposició, als que pensem diferent i d’aquesta manera s’avanci cap a la “casa de tots” que desitgem.
Publicat dins de Uncategorized
El passat 20 de maig l’alcalde de Rosselló participava a l’acte central de campanya de les candidatures d’ERC al Solsonès. ERC, Rcat, End-Ro, ERC… en què quedem?, tot val?, això és la política?, això és servei a la comunitat?, al poble?.
A la tertúlia de Lleida al dia de Lleida tv del 25 de maig, atribuïa la pèrdua de l’alcaldia a diferents factors. Parlava d’una corrent de canvi cap a convergència al país, parlava a nivell local d’un poble tradicionalment votant de CiU i d’una candidatura, la seva, sense cobertura d’un partit gran, parlava d’una política innovadora que no s’ha entès. L’única ombra d’autocrítica és per les seves polèmiques polítiques, que justifica per la seva passió per la política, la d’alta volada s’entén, la “en majúscules”. Potser aquesta passió l’hauria d’haver tingut pel seu poble.
Segons l’alcalde en funcions tenim un poble conservador, del segle passat que no l’ha entès, només li faltava dir que no ens el mereixem. Però potser ni som tant carques, ni antics, ni curts i massa que l’entenem. Clicant aquí un resum dels darrers tombs de la seva carrera política.
Publicat dins de Uncategorized
Ahir van votar 1257 rossellonins, un 61% dels que en tenien dret, 4 punts percentuals menys que les darreres eleccions municipals, amb un rellevant 6% de vot blanc.
CiU obté la majoria absoluta amb 6 regidors, End-Ros en trau 2, mentre que 1 regidor és el resultat d’IpR, PSC i ERC.
Convergència i Unió guanya amb claredat i la resta perden amb claredat. Així de clar. Podeu veure en el següent quadre l’assignació de regidors a les diferents candidatures segons la llei d’Hontd.
Publicat dins de Uncategorized
Demà comença la campanya electoral i les diferents candidatures ens presentaran les seves propostes, faran promeses i adquiriran compromisos.
La gent desconfia i amb raó. Si analitzem les promeses de les llistes que van aconseguir formar govern durant aquesta legislatura, és a dir, ERC que després ha canviat de marca per passar a ser Endavant Rosselló i PSC, tenim que els primers acompleixen amb un 39% del que deien el 2007 mentre que els segons és queden en un 12%. El descrèdit de la política se la guanyen a pols polítics d’aquest nivell.
Tot seguit teniu el detall del grau de compliment dels promeses electorals. Algunes són difícilment valorables, per ambigües, perquè s’han fet en part, o perquè s’han fet però malament. Malgrat el criteri aplicat ha estat benevolent, els resultats són clarament dolents:
Quan us caigui un fulletó a les mans, sigueu crítics!
Publicat dins de Uncategorized
Us esperem el proper divendres a les 19:30 a la sala de plens de l’Ajuntament per parlar amb en Sergi Saladié (CANC) sobre l’energia nuclear i les renovables.
Publicat dins de Uncategorized
Plantejàvem a l’anterior post d’aquest bloc la necessitat d’obrir un debat sobre el mapa municipal català i, l’endemà (2010/07/22), escoltem això mateix al TN migdia. Diana! Vegeu el tall aquí.
Amb els ingressos desplomats, l’endeutament proscrit i les despeses sostingudes han saltat totes les alertes. Aquest malalt crònic que són els comptes municipals ha passat de planta a l’UCI en acabar-se les injeccions de totxo i deute, i per això és noticia. Davant les urgències econòmiques i l’evidència que les justíssimes reclamacions a l’Estat d’una millora de finançament no prosperen, no queda d’altra que mirar-se un mateix i veure que s’hi pot fer.
El document que us hem enllaçat és un retrat fidedigne de la realitat municipal. Queda clar que hi ha preocupació (això és bo, significa que és reconeix el problema) i sembla que es mira de buscar solucions (si no és teatret, també és bo). Entre el que es posa sobre la taula hi ha de tot: Més impostos, malament perquè ja sabem qui els acaba pagant. Més eficiència, completament d’acord, d’això es tracta i ara a veure com es fa. Més externalització, ni fu ni fa, s’han de prestar els serveis de la manera més eficient possible ja sigui privada o públicament. Menys pobles, d’acord, cal racionalitzar l’administració; i sobre aquesta última proposta, és molt significativa la reacció del president de l’ACM, defensant una suposada arcàdia de petites comunitats liderades per alcaldes abnegats; voilà les resistències de què parlàvem al darrer post.
Sobre la precarietat de les finances dels Ajuntaments ens sembla molt ajustat l’anàlisi que fa el blocaire Marc Vidal en aquest post. Per uns un opinador lúcid, per altres catastrofista, jutgeu vosaltres mateixos al seu bloc.
Publicat dins de Uncategorized
es fa saber... 
