Category Archives: Uncategorized

947 MUNICIPIS

Si el sentit comú, les bones pràctiques i la responsabilitat aconsellen l’eficiència, els temps que corren l’haurien de fer imperativa. Malauradament, els interessos manifestats en localismes, partidismes, clientelismes, sentimentalismes i d’altres “ismes”  impedeixen, en molts casos, que aquest principi guiï qui ens governa.

A Grècia la crisi financera global a colpejat amb tanta força que ha desplaçat aquests interessos a un segon pla i la pura “supervivència” ha passat per davant de l’afecció a poltrones, de fidelitats degudes i d’identitats mal enteses. I és que la necessitat obliga, i el govern grec, dintre del paquet de mesures urgents en matèria econòmica que ha presentat per evitar la fallida del país, es proposa reduir el nombre de municipis.

Mentrestant a Catalunya el 15 d’abril d’aquest any el Parlament aprovava la creació del 947é municipi català, La Canonja.

Tan de bo no fóssim tant curts de vista i no calgués arribar a l’extrem grec per poder racionalitzar el nostre mapa municipal, o si més no, s’hauria de poder obrir aquest debat. En aquest sentit us recomanem l’interessant article de Carles Bassaganya i Serra (Director Geneneral d’Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya), Grècia i el nombre de municipis de Catalunya, publicat al diari Segre el passat 14 de juny i que podeu consultar al bloc de l’autor clicant aquest enllaç.

 

Ple extraordinari (gener 2010)

Demà dia 26 a les 21:30h se celebrarà un ple extraordinari a l’Ajuntament de Rosselló. L’assumpte que es tractarà és el nou fons estatal d’inversió local del govern del Sr.Zapatero (en aquesta ocasió sota la designació de Pla Estatal per l’ocupació i la Sostenibilitat Local)  i els projectes que es presentaran des de Rosselló a aquesta convocatòria.

Us animem a assistir al ple.

RECOMANACIONS

Hi ha dos plomes que sempre la claven i que us recomanem que no us perdeu. L’article d’opinió que apareix cada dimarts al diari Segre sota l’encapçalament “Pas a nivell” firmat pel Jaume Sellés, i el magnífic humor gràfic de El Roto a El País.

Avui ambdós coincideixen en parlar de la tragèdia d’Haití i de com l’encarem des d’aquí.  

 

HAITÍ

Hi ha alguna cosa tenebrosa en la tragèdia d’Haití. Clar, diran, com no n’hi ha d’haver amb desenes de milers de morts. Però en l’elevada quantitat de desastres consumits en el prime time informatiu dels que tinc memòria mai no havia vist un palau presidencial esmicolat ni una catedral esfondrada, ni una mirada tan esmaperduda en les víctimes com les que s’han vist en les imatges que ens han arribat del país antillà després del terratrèmol. Els cossos inerts dels morts amuntegats als carrers, mentre els supervivents passen indiferents pel seu costat a la recerca de vés a saber què, frapen. Sense telèfon ni electricitat, sense aigua ni aliments, si la vida valia poca cosa a Port-au-Prince, després del sisme no val res. Comença el pillatge i les escenes de violència ens fan companyia als àpats familiars. El col·lapse institucional és complet, Haití depèn totalment de l’ajut internacional que arriba lentament a les precàries instal·lacions de l’aeroport de la seva capital. Diu, però, el bisbe de Sant Sebastià, monsenyor Munilla, que això és poca cosa comparat amb la pobra situació espiritual d’Espanya mentre els capellans de la seva diòcesi callen respectuosament. L’aterratge de monsenyor ja va aixecar prou polseguera entre el clergat del País Basc i, al cap i a la fi, si un bisbe parla així d’una catàstrofe humanitària d’aquestes dimensions deu tenir les seves raons. No seré jo, pobre apòstata, qui les qüestioni, que ho facin, si volen, els seus feligresos o la diplomàcia vaticana. A més, a mi em sembla que són sinceres i que il·lustren molt gràficament les vertaderes preocupacions terrenals d’uns prínceps de l’església que ja fa temps que no són, precisament, exemple de conducta moral. D’un temps ençà, els seus interessos rauen més a l’arena política i, en aquest sentit, l’hecatombe antillana podria distraure la pressió del seu ramat en contra de les iniciatives legislatives del Govern del diabòlic ZP. Per això, malgrat l’escàndol que han provocat les seves paraules, no les ha corregit. Només les ha resituat en un pla teològic, per tal de restar-hi la càrrega política que les provocà i que és el que, en realitat, importa a qui l’ha nomenat. Al cap i a la fi, de les ànimes haitianes sempre se n’han ocupat els tenebrosos esperits del vudú.

Jaume Sellés

Dirigent Sindical

Bon Nadal i feliç any nou!

2009 (I) la tasca municipal

Aquest darrer any ha calgut endurir les postures dels grups a l’oposició ja que no compartim les formes en que actua l’equip de govern, ni el fons en moltes ocasions. S’ha insistit amb noves propostes i intentant influir en les decisions que es prenen, i en tot cas presentant alternatives.

S’han presentat dos al·legacions a unes ordenances cíviques plantejades per l’equip de govern, que s’han recollit en el redactat final ja que l’original tenia errades, incoherències o excessos reguladors que les feien inservibles. Una al·legació (que podeu consultar aquí) fa referència a l’ordenança sobre la neteja viària, mentre que l’altra (que podeu consultar aquí) tracta de l’ordenança de terrasses de bars i restaurants.

S’han presentat també unes esmenes al Pla Local de Dones (que podeu consultar aquí) que ha rebut bé la regidora del ram i que esperem que es traslladi en la seva aplicació.

Finalment, s’ha presentat un paquet de mesures (que podeu consultar aquí) per afrontar l’actual situació econòmica de crisis tant a les Ordenances Fiscals com al Pressupost Municipal.

2008 (I) la tasca municipal

2008 encara és un any d’aprenentatge, però també ho és de propostes, de mirar de teixir complicitats amb la resta de grups del consistori i d’informar als veïns del que passa a l’Ajuntament.  

Vam presentar una moció per tal de demanar la declaració de Rosselló com a poble lliure de transgènics (podeu consultar-la clicant aquí), sumant-nos a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de l’associació Som lo que Sembrem que va recollir 90.000 firmes. Malgrat aquesta mobilització popular la llei va ser rebutjada amb pobres arguments al parlament per PP, CIU i PSC.

També vam presentar una proposta per les Ordenances Fiscals (OOFF) de cara a 2009 (podeu consultar-la clicant aquí), de la qual es van recollir algunes bonificacions menors però no es va atendre les principals demandes, tant la rebaixa del tipus de la contribució (IBI) com a resposta a la forta pujada d’aquest impost degut al procés de revisió cadastral de l’any 2007, com la pujada de l’impost sobre les plusvàlues dels terrenys (IIVTNU) per tal de penalitzar l’especulació.

2007 (III) la tasca municipal

Pels tres regidors que vam entrar al consistori era el primer cop i per tant aquests primers mesos a l’ajuntament van ser de pressa de contacte, d’aprendre el funcionament i els rudiments de la casa, i d’adaptar-nos a la nostra condició d’oposició. Sobretot a les limitacions i frustracions que comporta davant d’un equip de govern hermètic a les aportacions externes.   

Es van presentar dos mocions: 

Una per recolzar a la comissió per la dignitat en la seva reclamació del retorn dels papers de Salamanca als seus legítims propietaris (cliqueu aquí per consultar-la), que va ser atesa i compartida per tots els grups.

I una altra sobre el futur aeroport d’Alguaire i la necessitat de garantir la seva adequació mediambiental (cliqueu aquí per consultar-la), que va servir perquè l’equip de govern es posés les piles i encapçales les gestions per defensar els interessos de Rosselló pel que fa a aquesta nova infraestructura.

2007 (II) les eleccions

La nit del 27 de maig de 2007 va haver un autèntic tomb polític a Rosselló. Després de pràcticament 30 anys de governs democràtics de caire conservador que havien succeït als ajuntaments franquistes escollits a dit, ara tocava un canvi.

Les eleccions van tenir un 65% de participació, una xifra gens menyspreable tenint en compte la desafecció política de la que tant es parla. CiU va sofrir una gran patacada passant de 698 vots el 2003 a 302, el que significa una caiguda de prop del 40% , del 62,66% dels vots al 25,34% ens dona una idea de la magnitud del càstig dels rossellonesos cap a qui els havia governat els darrers 25 anys. ERC guanyava les eleccions augmentant en un 90% el seu suport, de 176 a 335 vots, mentre que el PSC rebia l’indiferència dels veïns perdent suport, passant de 221 a 178. IpR apareixia al mapa polític de Rosselló amb 334 vots, tot un èxit per una candidatura inèdita.

De la contesa electoral només dos notes negatives a destacar. Per una banda la llista fantasma del PP, o sigui, elaborada amb militants de fora de la població i sense cap vinculació amb Rosselló, segons la nostra opinió una veritable falta de respecte al poble i una perversió de les regles democràtiques. L’altra nota negativa, que s’acceptés sota una inadmissible pressió dels membres i simpatitzants d’ERC un vot clarament nul, en el que a la butlleta els noms dels integrants de la candidatura estaven guixats i ratllats.

Aquest lamentable fet ha estat la primera d’una sèrie de comportaments com a mínim discutibles per part de qui va “guanyar” les eleccions. La següent mostra va ser menystenir la voluntat dels veïns de Rosselló i ni tant sols dignar-se a negociar un acord amb IpR, i materialitzar el que semblava un pacte previ amb el PSC del que no van avisar als electors. L’última d’aquestes actuacions ha estat deixar ERC i format un grup local anomenat Endavant Rosselló.

A la butlleta nul·la el vot era vàlid perquè era d’ERC encara que es rebutgés les persones presentades, ara els càrrecs són vàlids perquè són personals i no d’ERC. Tot un exemple de coherència. Bé, de tot se’n aprèn, i d’aquestes experiències n’hem après el que està disposat a fer  qui vol manar i el que no s’ha de fer perquè no està bé.

2007 (I) els inicis

Encetem amb aquest post una sèrie d’entrades per repassar la feina feta al llarg de la breu història d’IpR.

 

IpR (Iniciativa per Rosselló) és una formació política d’àmbit municipal, formada per independents i recolzada per Iniciativa per Catalunya Verds, que neix l’any 2007 amb l’objectiu de presentar una candidatura a les eleccions municipals de maig d’aquell any.

El germen d’aquesta iniciativa està en un grup veïns divers encapçalat per joves de la població que vam decidir organitzar-nos per plantejar una alternativa a les polítiques que havien governat el nostre poble des dels inicis de la democràcia, amb la voluntat de propiciar un canvi a Rosselló.

Davant d’un Rosselló que veia diluir-se la seva identitat convertint-se en un poble dormitori de Lleida, en plena febre de la construcció i en un autèntic desert pel que fa als serveis, IpR proposava avançar cap un model de poble més habitable, més just i sostenible.

Podeu consultar clicant aquí el programa electoral que vam elaborar, i clicant aquí un resum amb els principals eixos programàtics.

Benvinguts

Arranquem aquest bloc que vol facilitar l’accés a la nostra feina a l’Ajuntament i oferir el punt de vista d’IpR en tot allò que ateny a Rosselló.

Emprarem aquesta eina tant útil per comunicar-se que és Internet, i és que no podria ser d’altra manera en un món cada cop més tecnificat i virtual. No obstant reconèixer les virtuts alhora d’informar i opinar que ens ofereix aquest mitjà, no volem renunciar al carrer, al tu a tu i al veïnatge,  i per això us animem a interpel·lar-nos personalment al carrer, de viva veu, tal com feia no fa pas massa temps el pregoner.

El de Rosselló, el Sr. Quevedo, anava pels carrers dient allò de “es fa saber… a tota la població…” en el seu peculiar dialecte. El Josep Jové en parla en aquest termes al seu Recull històric de Rosselló:

 …a partir de la seva arribada havia procurat d’integrar-se a la població, procurant de bon cor adaptar-se a les costums i la vida del país. Això vol dir que hagué de renunciar poc a poc a la seva parla castellana i adaptar-se a la llengua del lloc on s’acollí. Anà intentant adaptar al seu llenguatge mots catalans, que barrejava amb el seu propi castellà, tot confeccionant una parla que esdevingué un “xapurreau” moltes vegades inintel·ligible per a desconeguts, més entenedor per a la gent del poble acostumat a la seva parla tan particular. Al haver de practicar novament i expressar-se tan sols en castellà obligat pel seu nou càrrec, es troba fet un garbuix i no se l’entenia ni en castellà ni en català.

El primer pregó que féu, provocà una veritable confusió als militars castellans i als veïns catalans de Rosselló, quedant-se sense entendre res ni els uns, ni els altres…  Fou agutzil, pregoner i enterrador durant molts anys,…  i en cap moment, que la memòria històrica recordi, no existí un home més cerimoniós i estricte en l’exercici del seu càrrec, ni més atent, col·laborador i eficient, que el Sr. Quevedo. Amb el seu comportament es guanyà l’afecte i el respecte de la població.

 Doncs bé, que el seu exemple ens guiï en la nostra singladura política i quedi reflectit en aquesta bitàcola.