INSTITUT (VI) en campanya

 

No fa massa, en resposta a un comentari d’en Jordi al post INSTITUT (V) punt i seguit, li dèiem el següent:

 … L’assumpte de l’institut és un trist mostrari del que no hauria de ser la política. Deixa’m que ho enumeri tan succintament com sigui capaç:

En primer lloc, i potser com a més greu, destacaria la mala gestió del nostre equip de govern, que no ha aconseguit ni institut a Rosselló, ni alternatives més justes als barracons de Torrefarrera, ni adscripció al Manel de Montsuar, ni transport gratuït, ni solucions temporals… res de res; ans al contrari, encara ha complicat més el tema animant les famílies a matricular els seus fills al Montsuar.

 I un cop creada aquesta situació, l’ha atribuït a altres i s’ha presentat com un damnificat que ha de solucionar el problema. Com? a base d’intentar generar clientelisme (amb els diners de tots) i amb escenificació als mitjans, tot per a major promoció personal del nostre alcalde i en detriment de l’interès comú.

 Ah!, i prenent aquestes decisions amb una qualitat democràtica deplorable, amb una alcaldada, sense consultar-ho al ple, comprometent despeses que afectaran la propera legislatura i sense que hi hagi ni partida pressupostària, ni diners per fer-ho.

 Magnífic!

Doncs bé, semblava impossible empitjorar-ho però no deixen de sorprendre’ns. Dimecres passat (17 d’octubre) l’Equip de Govern acompanyat de pares i alumnes es manifestava davant dels serveis territorials d’Educació (vegeu la notícia aquí), i avui mateix hi han tornat.

Alumnes i ajuntament van portar una pancarta en què s'aprecien dos faltes ortogràfiques. Font: (Lleonard Delshams) Diari el Segre

 A 10 dies d’unes eleccions on tot indica que hi haurà canvis, aquesta acció no serveix per solucionar el problema perquè l’enfrontament no ajuda i perquè el govern a qui va dirigida la queixa està fent les maletes.

El que ens caldria és anar a parlar amb els nous responsables d’Educació un cop passades les eleccions i fer-ho sense soroll ni brega. Però aquest no és l’estil del candidat Fernández que, en plena campanya i amb dificultats per aparèixer als mitjans, no ha dubtat en fer aquesta grollera instrumentalització de pares i alumnes. 

Com si amb tot el que hem exposat no n’hi hagués prou, fem el ridícul amb una pancarta amb faltes d’ortografia. I a sobre, quan li pregunten a l’Alcalde per la relliscada en una entrevista electoral, amb una desimboltura de vergonya aliena, diu:

“…he tingut una conversa amb el retolista i tindrem pancarta nova. No ho vam veure perquè anàvem al darrere”

La resposta és d’un nivell tan baix que esdevé còmica; sembla més pròpia d’un personatge del recentment desaparegut Luís García-Berlanga a films com “La Escopeta Nacional” o “Bienvenido Mr. Marshall” que no pas d’un alcalde real; i ens fa veure que potser no és tan important l’institut on es vagi, sinó simplement anar-hi i aprofitar-hi el temps.

Doncs bé, tota aquesta broma costa al poble de Rosselló més de dos mil euros al mes en autocar, despesa a la qual cal afegir la impressió de la pancarta (esperem que no els cobrin la feina dues vegades!). I encara una altra reflexió… si un alumne de Rosselló que va a un altre institut diferent a l’assignat demana el transport gratuït, què farem, pagar-li un taxi? perquè tots els rossellonins som iguals, o no?

ENERGIES

Us esperem el proper divendres a les 19:30 a la sala de plens de l’Ajuntament per parlar amb en Sergi Saladié (CANC) sobre l’energia nuclear i les renovables.

FIESTA NACIONAL

Ferreres, el Periodico 30/07/2010

MANS I MÀNIGUES

Plantejàvem a l’anterior post d’aquest bloc la necessitat d’obrir un debat sobre el mapa municipal català i, l’endemà (2010/07/22), escoltem això mateix al TN migdia. Diana! Vegeu el tall aquí.

Amb els ingressos desplomats, l’endeutament proscrit i les despeses sostingudes han saltat totes les alertes. Aquest malalt crònic que són els comptes municipals ha passat de planta a l’UCI en acabar-se les injeccions de totxo i deute, i per això és noticia. Davant les urgències econòmiques i l’evidència que les justíssimes reclamacions a l’Estat d’una millora de finançament no prosperen, no queda d’altra que mirar-se un mateix i veure que s’hi pot fer.

El document que us hem enllaçat és un retrat fidedigne de la realitat municipal. Queda clar que hi ha preocupació (això és bo, significa que és reconeix el problema) i sembla que es mira de buscar solucions (si no és teatret, també és bo). Entre el que es posa sobre la taula hi ha de tot: Més impostos, malament perquè ja sabem qui els acaba pagant. Més eficiència, completament d’acord,  d’això es tracta i ara a veure com es fa. Més externalització, ni fu ni fa, s’han de prestar els serveis de la manera més eficient possible ja sigui privada o públicament. Menys pobles, d’acord, cal racionalitzar l’administració; i sobre aquesta última proposta, és molt significativa la reacció del president de l’ACM, defensant una suposada arcàdia de petites comunitats liderades per alcaldes abnegats; voilà les resistències de què parlàvem al darrer post.

Sobre la precarietat de les finances dels Ajuntaments ens sembla molt ajustat l’anàlisi que fa el blocaire Marc Vidal en aquest post. Per uns un opinador lúcid, per altres catastrofista, jutgeu vosaltres mateixos al seu bloc.

947 MUNICIPIS

Si el sentit comú, les bones pràctiques i la responsabilitat aconsellen l’eficiència, els temps que corren l’haurien de fer imperativa. Malauradament, els interessos manifestats en localismes, partidismes, clientelismes, sentimentalismes i d’altres “ismes”  impedeixen, en molts casos, que aquest principi guiï qui ens governa.

A Grècia la crisi financera global a colpejat amb tanta força que ha desplaçat aquests interessos a un segon pla i la pura “supervivència” ha passat per davant de l’afecció a poltrones, de fidelitats degudes i d’identitats mal enteses. I és que la necessitat obliga, i el govern grec, dintre del paquet de mesures urgents en matèria econòmica que ha presentat per evitar la fallida del país, es proposa reduir el nombre de municipis.

Mentrestant a Catalunya el 15 d’abril d’aquest any el Parlament aprovava la creació del 947é municipi català, La Canonja.

Tan de bo no fóssim tant curts de vista i no calgués arribar a l’extrem grec per poder racionalitzar el nostre mapa municipal, o si més no, s’hauria de poder obrir aquest debat. En aquest sentit us recomanem l’interessant article de Carles Bassaganya i Serra (Director Geneneral d’Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya), Grècia i el nombre de municipis de Catalunya, publicat al diari Segre el passat 14 de juny i que podeu consultar al bloc de l’autor clicant aquest enllaç.

 

INSTITUT (V) punt i seguit

Definitivament es confirma el pitjor escenari per Rosselló. L’institut no es farà al poble i els alumnes han estat adscrits a un centre de barracots. Vegeu la següent noticia (diari Segre del 16 de febrer de 2010):

En aquest assumpte el balanç per Rosselló és un rotund fracàs. Ha quedat palesa la incapacitat de l’equip de govern municipal per defensar els interessos del nostre poble. La cirereta final de la gestió d’aquest tema és parlar d’un suposat acord o pacte en virtut del qual els alumnes de Rosselló rebrien un tracte de favor, com si visquéssim en una república “bananera”.  Quin despropòsit!.

Ara, un cop perduda l’oportunitat que suposava l’institut per dinamitzar Rosselló i els nostres alumnes estudiant en un centre precari depenent de si és ple o no el Montsuar, no ens queda altra cosa que mirar de lluitar per un institut-escola al poble. L’ampliació de l’escola caldria transformar-la en un projecte que inclogués l’educació secundària obligatòria en el mateix centre tal com preveu la LEC, i així tindríem l’opció d’estudiar al poble de 0 a 16 anys. Li demanarem a l’equip de govern que treballi en aquesta direcció però, atès els inexistents precedents de col•laboració amb l’oposició, no tenim massa esperances en que ens escoltin i si ho fan és poc probable que facin res, ja que la inacció és la pauta que ha substituït la improvisació en la seva manera d’actuar en els darrers temps.

INSTITUT (IV) la solució Almenar

Aquest diumenge passat sortia al diari Segre la noticia que us adjuntem més avall. Una via alternativa prou interessant perquè l’estudiï el Dept. d’Educació.  

Almenar proposa el seu institut com a opció a barracons a Torrefarrera

Per acollir provisionalment alumnes de tres pobles del Segrià

Almenar proposa a Educació que alumnes de secundària d’Alguaire, Rosselló i Torrefarrera acudeixin al seu institut, en lloc d’instal·lar mòduls en aquest últim municipi.

Imatge d'arxiu de l'institut d'Almenar.(Font: diari Segre)

r. r. | almenar  

L’ajuntament d’Almenar ha proposat al departament d’Educació que modifiqui el mapa escolar del Segrià perquè l’institut de secundària de la localitat aculli els alumnes de secundària d’Alguaire, Rosselló i Torrefarrera, que actualment estudien a l’IES Manuel de Montsuar de Lleida.  

El consistori planteja així una alternativa al projecte de la conselleria d’instal·lar el pròxim curs mòduls provisionals a Torrefarrera per als estudiants d’aquest poble i els municipis veïns d’Alguaire i Rosselló. L’ajuntament i famílies d’aquesta última localitat rebutgen que els nens estudiïn en barracons.  

L’alcalde, Pasqual Izquierdo, va explicar que l’institut d’Almenar té capacitat per acollir aquests alumnes de manera provisional, mentre Educació construeix el futur centre de secundària de Torrefarrera. El primer edil va assenyalar que això permetria incrementar l’activitat de l’institut de la seua localitat, on en els últims anys no s’han pogut celebrar alguns cursos de formació ocupacional per falta d’alumnes. Així mateix, suposaria un estalvi de fons públics ja que evitaria la instal·lació de mòduls provisionals a Torrefarrera. Aquesta qüestió es va debatre en l’últim ple, quan l’edil d’ERC, Ramon Fargues, va reclamar al consistori que actués per augmentar el nombre d’alumnes de l’institut, que considerava “infrautilitzat”.  

Izquierdo va puntualitzar que Educació no ha respost encara a la proposta de l’ajuntament, i va apuntar que posar-la en pràctica requeriria modificar el mapa escolar “perquè els estudiants tinguin transport escolar fins a l’institut”. El consistori planteja que, una vegada construït l’institut de Torrefarrera, aculli els estudiants d’aquesta localitat i Rosselló, mentre que els d’Alguaire continuïn matriculant-se en el d’Almenar.  

S’ha de recordar que la conselleria d’Educació projecta instal·lar mòduls a Torrefarrera perquè l’IES Manel de Montsuar de Lleida pugui donar cabuda a l’increment d’alumnes de secundària de la ciutat.  

El consistori de Torrefarrera, per la seua part, espera que la conselleria iniciï aquest mateix any els passos per construir el nou centre educatiu de la localitat.