L’idea que planteja el nou mapa escolar és prou raonable. A l’IES Manel de Montsuar s’hi adscriuran alumnes de Lleida mentre que els alumnes del Segrià nord s’adscriuran a un centre de nova planta a al algun dels pobles. D’aquesta manera s’alleugerà la massificació als centres de Lleida, mentre es dota als pobles d’un centre més pròxim.
En consonància amb aquesta idea s’està rehabilitant el Montsuar, renovant-lo i adaptant-lo als estàndard actuals. Mentrestant, falta l’altra pota d’aquest pla, que no és altra que un nou institut, que ens assabentem que es farà a Torrefarrera i que estarà integrament format per mòduls prefabricats.
L’idea de fons ens sembla molt bé, en el que no estem d’acord és en com es vol fer, ja que la precarietat i les molèsties només recau sobre una de les parts implicades en aquesta reorganització. Expressat cruament la situació és aquesta:
Els “alumnes dels pobles” després de patir les obres de reforma del Montsuar l’hauran d’abandonar per anar a un centre fet de barracons mentre es construeix un nou centre, noves obres i provisionalitat que suportaran durant els propers (quatre?) anys mentre els “alumnes de Lleida” gaudiran d’un nou centre millorat i sense barracons a la resta de la ciutat.
Sense voler atiar les desavinences entre veïns, ens sembla evident el greuge. Si no hi ha una revisió d’aquesta planificació per part del Dept. d’Educació, si no s’atenen les justes reivindicacions de pares i ajuntaments, no podrem pensar altra cosa que hi ha alumnes de primera i alumnes de segona.
Lamentablement el partidisme pot fer que aquestes reclamacions quedin en res. Tant el partidisme polític, ja que Torrefarrera i Alguaire tenen el mateix color que la conselleria, com el partidisme local, ja que cada poble defensa el seu interès encara que perjudiqui al veí. Així, Alguaire agraciat amb l’ubicació de l’Aeroport, de la mateixa manera que Torrefarrera amb la de l’Institut i Alpicat amb la perspectiva de tenir-ne un altre, sembla poc probable que tinguin una posició bel·ligerant davant les intencions d’Educació. En aquest sentit no es d’estranyar que qui es manifestés a Rosselló fossin pares d’alumnes d’aquesta població i de Vilanova.
Ara el que cal es atreure cap a la nostra postura als pobles veïns, fer veure’ls tant a ells com al propi Dept. D’Educació el greuge en que incorrerà, per mirar de revertir la decisió que han pres o si més no, canviar-la per una altra que puguem assumir. Per això cal plantejar-se ja alternatives, ja sigui per superar el període transitori fins tenir “institut de veritat” d’altres maneres, ja sigui per acordar compensacions i, per si res de tot això fos possible, emprendre les accions de protesta i de queixa necessàries.
De moment més val no esbombar massa les diferents opcions que podem barallar. En assumptes com aquest el sentit comú aconsella discreció.
es fa saber... 