Fa quatre anys hi havia cansament de governs municipals conservadors, es va produir un canvi i és va donar l’oportunitat a altres de governar. Després d’aquell gir inesperat ara sembla que el riu torna a la seva llera. I perquè?. Doncs més per errades o incapacitats de l’alternativa que no pas per encerts de qui torna a governar.
De la desfeta de CiU de fa quatre anys en va sortir un govern fràgil que ha fet la seva, que ha estat el govern d’uns quants, d’una part, que eren minoria i actuaven sense escoltar la resta. ERC i IpR van guanyar però es va fer un govern en minoria d’ERC i PSC menystenint la representativitat d’Iniciativa. No es va voler escoltar la voluntat popular i ara el poble ha tornat a parlar.
Arguments del tipus, el poble no ens entén o no té coneixement, o el que ha passat no va amb nosaltres (onada general a favor de CiU), l’únic que fa es evidenciar l’absoluta absència d’autocrítica.
El que hauria pogut ser un canvi de cicle s’ha convertit en una aventura, una relliscada, que reforça els de sempre i que genera una inèrcia que costarà canviar, encara més si no som capaços de detectar les errades que haguem pogut cometre. En aquest sentit hauríem de fer examen, preguntar-nos perquè els governs de “sempre” tenen aquesta aureola de solvència, de capacitat, de gent que “sap portar la cosa”, que les alternatives no sabem transmetre. Preguntar-nos per la feina que hem fet a l’Ajuntament i de com l’hem comunicat. Preguntar-nos per les llistes i els lideratges que hem presentat, per les aptituds, interessos, valors, idees, relacions interpersonals… que van lligades a aquestes persones, això influeix i molt; i evidentment preguntar-nos per les propostes, els programes, el poble que volem.
Potser és impossible fer de l’Ajuntament la casa de tots, però almenys ha de ser la de la majoria. El govern del Jaume no ho ha estat, en canvi el del Josep si que ho serà, el felicitem pels resultats i esperem que sàpiga incorporar a l’oposició, als que pensem diferent i d’aquesta manera s’avanci cap a la “casa de tots” que desitgem.
es fa saber... 
I les crítiques del que ha fet IpR durant aquests 4 anys per a quan? No em sembla bé demanar als altres que facin autocrítica sense abans haver-a fet un mateix.